la pastissera i l’unicorn

bc92f43d327c479fc55c8bb76efd18aa

Hola bona tarda, va dir l’àvia Mari pau. Hola, que li poso! Va respondre en Carla la pastissera.

Voldria, un pastís per la meva néta, que fa anys, però no vull cap pastís normal vull el millor pastís que mai hagis fet, perquè la meva néta fa deu anys!!! L’hi va dir amb cara d’orgull.

Bé, puc fer qualsevol cosa, i ho intentaré fer el millor que pugui, però no sé si podré fer el meu millor pastís! Doncs vull el millor pastís!, va replicar l’àvia que no l’importaven els cales ni res, només volia quedar bé amb la seva néta estimada, doncs era l’única que tenia i la volia satisfer de totes, totes.

Tens una setmana per fer-lo i vull que sigui el millor entens!, el millor! I va marxar de la pastisseria, ven orgullosa i altiva. Si fos una clienta normal probablement li hagués dit que no li podia fer, però era la mestressa del local on tenia la seva pastisseria «Somnis», que feia alguns anyets que anava així, així.

La Carla es va preocupar molt perquè sabia lo exigent que era la mestressa, i és que mai li feia res al seu gust, Aquesta dona es queixa per tot, li facis el que li facis sempre està malament!

Ja feia una setmana que li van fer l’encàrrec i la Carla ja no confiava en que li apareixeria la inspiració del no-res, i estava molt preocupada perquè últimament no li sortia res bé, inclús el pa de pessic no li pujava com deu mana, així que ja era hora de tancar la pastisseria al públic, i es va quedar al despatx pensant com podia fer el millor pastís de la seva vida.

Allà, rodejada de pols de colors llevats, i sucre llustre, amb aquell flaireta que treu el sucre i els dolços, la Carla, de sobte es va quedar ben adormida.

De sobte va obrir els ulls i estava flotant en una boira, però no era una boira normal, era una boira, de cotó de sucre, que feia una olor espectacular, a fruites del bosc, mmm que bona que està!, va veure com un unicorn preciós, que apareixia de l’infinit, saltant de núvol en núvol, ella, es va quedar meravellada.

Quan l’unicorn va arribar a la seva altura, es va quedar mirant fixament als ulls, sense dir res, agitant amunt i avall les seves pestanyes, de purpurina dorades, i movent la seva cua de colors.

Hola Carla! Va dir l’unicorn. Hola li va respondre la Carla, Soc en Malic l’unicorn pastisser i em dedico a omplir d’inspiració als pastissers que l’han perduda, puja que anirem a fer un vol! I la Carla va pujar de seguida a seu llom.

I a mesura que avançaven la Carla es va anar fixant en alguns detalls, com per exemple: l’unicorn era de xocolata blanc i el seu serrell era de molts colors i de molts savors, es va sentir com a la pastisseria, el cel estava ple de núvols de molts gustos, de nabius, de gerds, de maduixes, de kiwi, bua!, una pila!

Brillava un sol espectacular increïble, groc com, una rodanxa de pinya?, i si era això una rodanxa de pinya dolça com la mel, de sobte, va començar a ploure, una fina pluja de?, mel? Era mel que sortia del sol, clar i com que quan plou i fa sol pas el que passa, doncs va sortir un arc de san Martí immens al cel, llavors en Malic, va dir: ja està! ja ha sortit!anem a veure el follet de l’arc de san Martí.

Van arribar de seguida on naixia aquell imponent arc de san Martí, i al costat d’una olla d’aram enorme, plena de monedes d’or, i hi havia un follet molt petit, que els va saludar com qui saluda un vell conegut. Hola Carla, hola Malic, que voleu? En Malic li va comentar, la Carla té problemes per fer un pastís espectacular, i t’hem vingut a veure per si ens pots ajudar! Asclar! Va dir el fullet Martí, mira! i va treure un ganivet de serra enorme i va tallar un tros del arc de san Martí que va dipositar en un plat de plata molt elegant, proveu va! La Carla el va provar i no podia creure el que estava provant era fantàstic, un pastís amb els colors del arc de san Martí espectacular, i boníssim, guau……

En aquell precís moment l’alarma del mòbil, va sonar, i la Carla es va despertar, ostres les magdalenes que es cremen! Va anar directe al forn a parar les pastes que hi tenia, tot pensant, el somni que acabava de tenir, i reflexionant que volia dir, va pensar! T’imagines que fos veritat? En entrar a l’obrador va quedar glaçada, era el pastis de l’unicorn! amb una decoració espectacular, tan desitjable com era al somni i preparat per que se’l emportes l’avia Mari pau,  increïble, no es podia creure el que veia, i a sobre del taulell escrit amb xocolata blanca hi posava, Carla de part del Malic i el fullet Martí, això és un regal perquè no deixis de creure amb tu, ets molt bona pastissera.

Holaaaaa?  Era l’àvia, Mari pau que com feia una estona que havia entrat ja en tenia prou i va entrar a l’obrador amb cara de «ningú em fa cas», però quan va veure el pastís de l’unicorn va quedar al·lucinada, quin pastís més bonic, gràcies això sí que és bonic, és el millor pastís que he vist mai, i corrent el va agafar i sense dir res li va deixa una quantitat de diners enorme a la Carla perquè no és repenses, la Carla que encara no havia pogut dir res, va agafar els diners i els va guardar a la caixa, ostres l’hi havia arreglat el dia.

Al matí següent l’àvia Mari pau, va entrar a la tenda i li va dir que aquell pastís havia fet plorar a tots els convidats d’emoció i que era el millor pastís que mai havien provat.

Des d’aquell moment es van fer molt amigues i una clienta super especial per la Carla que mai va poder oblidar el favor de l’unicorn, i el fullet…….