PROHIBIDA I POC DIBULGADA DELS CALÇOTS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.
Diu la llegenda que l’abat Joan Mart De Capfont que era el prior de la ordre de Santa Margarida del Mojal a terrassa, i regentava una ermita que tenia molts fidels, i que feia actes de tot tipus per la comunitat de can Parellada.
Corria el l’any 1810 cuant de sobte es van quedar sense cuiner al convent, arran d’una malaltia coneguda, l’edat, doncs els va deixar l’antic cuiner de tota la vida, un savi que aprengué als millors monestirs del Vallès, i feu les delícies dels frares, d’aquest convent durant els últims 30 anys.
El dia següent del enterrament, l’abat Joan va fer corre per tota la comarca la veu de que necessitava un cuiner pel convent, per que els ajudes a seguir fent les obres de caritat que feien fins el moment.
Degut a la crisi que hi havia fou molt difícil que en trobessin algun, però un vell amic del abat Joan, el frare Antoni de Quirós i Bellot, tenia un conegut sevillà que hauria après a Roma a fer totes les delícies dels cardenals, i capellans i elit del Vaticà, des de molt jove.
En Joan va decidir contactar amb l’Antonio Santañez de Murillo que era aquest cuiner de Sevilla, doncs estava molt fart de tant d’elit a Roma i va decidir venir a terrassa a fer una mica de descans i a cuinar nomes pel ple de cuinar.
Es van posar d’acord de seguida però l’abat Joan no l’hi podia pagar ni un duro i l’hi va dir que com nomes feien obres de caritat i els hi portava molta feina no es podien dedicar a cuinar i apart no en sabien gaire. L’Antonio va quedar convençut, i començar la seva feina al instant fent-se càrrec de la cuina del convent de santa margarida.
El primer dia de feina l’Antonio que era molt bo en cuina italiana cardenalícia i com a bon sevillà sabia fer tot el de la seva terra, salmorejo, gaspatxo etc…. va començar a cuinar i cuinar pels frares de la congregació, però aquell menjar aquí a terrassa no agradava gaire i el varen començar a criticar, l’Antonio no sabia ben be que fer, i va decidir parlar amb l’abat Joan, ell l’hi comentar que l’antic cuiner tenia un llibre de receptes per que l’hi agradava molt escriure i l’hi va donar.
L’Antonio es va passar tota la nit llegint el llibre receptari del cuiner i aprenent totes les receptes d’aquell home. Al dia següent intentà fer una escalivada, però no tenia pebrots ni albergínies així que la va fer nomes amb cebes, i clar com no sabia el que feia, va decidir posar-les al foc i en un descuit se li van cremar, o deu meu!, que faig ara? va pensar l’Antonio. El que no sabia ell era que l’escalivada es fa amb ceba grossa, i ell va fer servir ceba tendre de l’hort de davant de la creu, on no hi toca gaire el sol i els ceballots son molt llargs, i clar, entre que se l’hi van cremar i tot….. doncs no servien per res, però abans de llençar-los en un últim intent, va agafar la part tendre de la ceba i la va tallar amb els dits i va tirar amb força de la part verda i així els va pelar, va quedar estorat de lo fàcil que es pelaven i els va provar, tot seguit va veure que els hi faltava alguna salsa i casualment tenia un salmorejo d’un altre dia al que volia reutilitzar posant unes ametlles picades i com no tenia manera de fer-ho ràpid la va sucar directament a l’olla i se la va cruspir, guau!!! digué, quina cosa mes bona, repetir la operació ara ja una mica mes ràpid i al·lucinar de nou, així fins a 10 vegades, fins que l’abat en una el sorprengué, i li va dir, però que fas? Ell l’hi va explicar i l’abat el va renyar per que estava tot brut de la salsa t’has embrutat “los calçones” li va dir, per que ell ho entengués, clar, era sevillà, i no sabia català encara, I ell va dir, doncs aquest plat podríem dir-li “calçones sucios”! exclamar, i des de aquell moment va ser el plat favorit dels frares del convent de Santa Margarida.
Durant els anys següents va canviar de “calçones sucios” a calçots i avui en dia ha transcendit a tot Catalunya fent una festa meravellosa de germanor.
Evidentment això es ficció pero el que es una realitat es que tots els anys el cap de setmana seguent als reis comencen els calçots a Santamargarida que aprofiti…